MEMBRES DEL GRUP: JUDIT LL., DANIAH, MARC L. I FRANCESC
Sabeu que hi ha molts de tipus d'ulls de tamany llargs, petits, grossos....
I també de color blau, negre, verd...
Aço són les parts de l'ull.
Funcinament de l'ull
L'ull rep els estímuls lluminosos procedents de l'entorn. La llum travessa els mitjans transparents i la lent de l'ull i forma una imatge invertida sobre la retina. A la retina, cèl lules especialitzades transformen la imatge en impulsos nerviosos. Aquests arriben a través del nervi òptic fins a la regió posterior del cervell. El cervell interpreta les senyals mitjançant un complex mecanisme en el qual intervenen milions de neurones.
Simetria
La simetria és la característica de les coses simetriques.
Existeixen uns patrons morfològics que condicionan la aparència externa de l'animal. El nombre d'ells es limitat.
Existeix en la majoria dels animals un o diversos planos de simetria que divideixen l'animal en parts iguals, altres per la seva forma irregular no la presenten (ameba). Altres animals, com les hidres, esponges, borbs presenten simetria radiada. Forma de cilindre aixafada amb un cert nombre de parts equivalents anomenades antímeros que surten d'un eix central. La superior a la que s'observa la boca s'anomena superfície bucal i la inferior o aboral. Els animals superiors presenten simetria bilateral.
Els organismes vius presenten una varietat sorprenent de formes. No obstant això, hi ha patrons bàsics comuns a tots ells. Un d'aquests, molt important per a la classificació, és la simetria dels seus cossos.
La simetria és la divisió imaginària del cos d'un animal en meitats, que han de ser equivalents o semblants entre si. Per exemple les nostres dues mans no són iguals, sinó simètriques
 |
Existeixen 3 tipus de simetria:
|
D'acord amb les diferentes estructures cel·lulars es reconeixen en una sèrie de nivells que són útils per fer una classificació dels animals.
| 1R NIVELL | 2N NIVELL | 3R NIVELL |
4T NIVELL |
5È NIVELL |
|
Organismes unicel.lulars Protoplasmática, protozous. |
Cel·lular, aquí entrarien les esponges, els organismes d'aquest nivell estan formats per associacions de cèl lules independents. Es poden presentar en algunes cèl lules una certa divisió de treball. Les cèl lules especialitzades tenen poca tendència a formar capes, és a dir no formen teixits. |
Tissular, les hidres i borbs. Tenen cèl·lules agrupades formant una espècie de teixit. La xarxa nerviosa està formada per un conjunt de cèl·lules interconnectades i especialitzades per a transmetre els impulsos, es parla de teixits primitius.
|
Orgànic, els platihelmints, aquests tenen
moltes classes de teixits i alguns d'aquests teixits estan agrupats en òrgans (gònades) |
Nivell de sistema d'òrgans, animals superiors que a més de tenir teixits, els tenen agrupats en òrgans i aquests en sistemes. Aquests sistemes poden presentar major o menor complexitat i algun d'ells ens serveix per classificar. |
 |
 |
 |
 |
 |
Aquest vídeo explica que es primers éssers vius que eren capaços a reaccionar davant sa llum, és a dir que hi veien però sense ulls, van aparèixer fa 600 milions d'anys. Es van extingir però com que eren molt semblant als borbs,les han estudiades per saber com reaccionen.
A partir del minut 6.30 explica un experiment amb borbs.
|
Aqui hi ha l'evolució dels ulls. Els primers ulls apareixen fa 544 milions d'anys, són els trilobites i gràcies als ulls es podien defensar millor dels depredadors, també van generar urpes i cuirasses. |
 |
PER QUÈ TENIM DOS ULLS?
Perquè la majoria de essers vius està feta per el mateix patró. El 95% d'animals te ulls. I també perquè els nostres ancestres van desenvolupar l'ull per defensar-se dels seus enemics i per veure-los.
